• Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

Convencions formals
Ús no sexista de la llengua

Tal com diu la guia de la Xarxa Vives d'Universitats Criteris multilingües per a la redacció de textos igualitaris, tot i que gramaticalment el masculí, en català i en castellà, com en altres llengües romàniques, pot tenir un ús no marcat i es pot fer servir per a referir-se a homes i dones, hi ha diverses estratègies alternatives per a incloure i visibilitzar ambdós sexes.

Com a norma general s'ha de procurar que hi hagi simetria en els tractaments d'homes i dones; així, s'ha de dir el senyor gerent i la senyora degana i no pas el senyor gerent i la degana. I també s'ha de procurar que els termes que es fan servir incloguin tant les dones com els homes; per tant, val més utilitzar el jovent que no pas els joves.

A continuació es presenten alguns recursos que poden ser útils per al tractament de les formes masculina i femenina. Són solucions possibles que s'han d'estudiar per a cada cas i que, sobretot, no s'han d'aplicar mecànicament: l'ús d'una forma o una altra (per exemple, substantiu genèric o substantiu concret, substantiu precedit d'article o sense, etc.) pot fer canviar el sentit o el matís de l'expressió. Cal tenir en compte el context i el tipus de document; a vegades el genèric masculí és l'única forma adequada.

Formes concretes

  • Quan es tracta de persones determinades, s'ha de donar visibilitat a dones i homes i, per tant, val més esmentar-los amb les formes dobles senceres i separats, sempre que sigui possible, que no pas agrupats en masculí.

La vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, Aina Rotllan, i el vicerector de Docència i Aprenentatge, Joan Llopart, han assistit a les jornades interuniversitàries de... [millor que Els vicerectors de Planificació Estratègica i de Docència i Aprenentatge, Aina Rotllan i Joan Llopart].


  • En publicacions, bibliografia i llocs on surten noms de persones és convenient desenvolupar el nom en comptes de posar-hi la inicial i prou.

Cortés, Josepa; Pons, Vicent (1993). «La biblioteca jurídica de Jaume d'Eixarc (1479)». Saitabi (XLIII, pàg. 181-194).

Seva i Llinares, Antoni (dir.); Condom, Dolors, i altres (1993). Diccionari llatí-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.


  • Cal distingir la denominació de les qualificacions (apte, no apte, aprovat, no presentat), que es designen amb la forma masculina, dels adjectius que es refereixen a les persones que tenen aquestes qualificacions, que es flexionen com correspon segons el sexe de la persona a qui fan referència.

Maria Corcoll ha obtingut la qualificació d'apte.

Maria Corcoll es considera apta per a aquesta feina.


+ Torna al començament

Genèrics col·lectius i altres expressions

Les paraules següents poden ajudar, en determinats contextos, a aconseguir un ús no sexista del llenguatge:

agrupació / assemblea / autoritats / ciutadania / col·lectiu / col·lectivitat / col·legi (professional) / conjunt de / comunitat / consell / cos / efectiu(s) / equip / gent / grup / personal / plantilla / població / professió / públic, etc.
 

 

Es pot fer servir Per a substituir
l'adolescència / la gent adolescent els adolescents
la gent gran / les persones grans / les persones d'edat / la vellesa / les persones velles els grans / els vells
la joventut / el jovent els joves
els infants / les criatures / la infància / la mainada / la quitxalla / la canalla els nens
l'alumnat els alumnes
el personal docent / el professorat els professors
el personal d'aviació / el personal de vol / els membres de la tripulació els pilots i les hostesses
el personal mèdic / el personal de la salut / el cos mèdic els metges i les infermeres
les persones candidates els candidats
la persona encarregada / la persona que s'encarrega de l'encarregat
la persona / les persones / l'ésser humà / la humanitat l'home
evolució humana / evolució de la humanitat evolució de l'home
els drets humans els drets de l'home
el cos humà el cos de l'home
la gent catalana / el poble català els catalans
la població d'Irlanda els irlandesos
la població urbana l'home urbà
la població treballadora migrant els treballadors migrants i les seves famílies
el cos funcionarial els funcionaris

 

+ Torna al començament

Mots i expressions despersonalitzats

Fan referència a la funció, a l'organisme o a la unitat, a la titulació, etc. en lloc de la persona. Són útils per a retolar despatxos i per a encapçalaments i títols de crèdits (i eviten l'ús de formes dobles).

Es pot fer servir Per a substituir
direcció d'estudis director / directora d'estudis
tutoria tutor(s) / tutora
consultoria consultor(s) / consultora
secretaria secretari / secretària
consell de redacció / redacció redactor(s) / redactora
consell assessor / assessoria assessor(s) / assessora
coordinació coordinador(s) / coordinadora
col·laboracions col·laborador(s) / col·laboradora
notaria notari / notària
ministeri ministre / ministra
traducció traductor(s) / traductora
distribucions distribuïdor / distribuïdora

Altres solucions, segons el lloc on hagi d'anar l'escrit, són les següents:

Alcaldia [millor que L'alcalde]
Gabinet de psicologia [millor que Psicòlegs]
Imprès a... [millor que Impressor/a]

 

+ Torna al començament

Formes dobles: forma masculina i femenina alhora

  • És un recurs visibilitzador que es pot fer servir quan hi ha una intenció manifesta de fer visibles les dones. En els àmbits acadèmics i administratius, aquesta intenció es concreta sobretot en les referències a càrrecs o professions que tant pot ocupar un home com una dona. Tot i això, cal tenir en compte que es tracta d'un recurs que allarga el text i en dificulta la lectura; per tant, s'ha d'emprar amb molt de compte, perquè fa l'escrit carregós si n'és gaire ple i, si només es fa de tant en tant, no soluciona el problema. L'estil elegant de l'escrit no s'ha de perdre.

    Oferim una plaça de secretari o secretària de direcció i una d'enginyer tècnic o enginyera tècnica d'obres públiques [millor que secretari de direcció i una d'enginyer tècnic d'obres públiques].


  • És útil en encapçalaments d'escrits (circulars, cartes generals, etc.):

    Companyes i companys
    Estimats pares i mares
    Benvolgudes senyores i senyors
    Estimades amigues i amics
    Benvolguts amics i benvolgudes amigues


  • S'ha d'alternar el femení i el masculí en primer terme o segon, sense utilitzar barres. En textos llargs no es recomana l'ús de formes dobles amb barra perquè dificulta la redacció i entrebanca la lectura. L'ús de formes dobles abreujades només és adequat en textos breus i esquemàtics (impresos, llistes, taules, gràfics, etc.) i quan calgui per problemes d'espai:

    els nens i les nenes [i no pas els/les nens/nenes]
    noies i nois [i no pas nois/noies]

 

+ Torna al començament

Canvis de redacció

  • Eliminació del determinant davant el substantiu, però s'ha de vigilar que el sentit no se'n ressenti:

    Alumnes de la UPC es reuneixen a...
    Professionals de l'ensenyament diuen...


  • Eliminació de la marca de sexe sense substituir-la per res si s'entén pel context:

    Permet una lectura més fàcil [millor que Permet una lectura més fàcil als nens] [en un manual dedicat a l'aprenentatge de la lectura].


  • Canvi del determinant amb marca de sexe per un altre que no en tingui (tothom, qualsevol, cadascú, ningú, cada, cap, etc.):

    Cada docent haurà de saber... [millor que El].
    El coneixement implícit que té qualsevol parlant... [millor que el].


  • Canvi de la redacció en la pronominalització i la forma verbal:

    Sempre miren d'entendre's [no cal dir: entre ells].
    Analitzem els problemes amb què ens encarem [millor que ens veiem encarats].
    Qui sol·liciti... [millor que El sol·licitant].
    Qui presenti... / Si algú presenta... / Qui vulgui presentar una demanda... [millor que El demandant].


  • Utilització de la passiva reflexa:

    Hem de procurar que es participi en les activitats [millor que la participació dels nois].


  • Substitució dels termes marcats de masculí-femení per altres, recurs que es fa molt en impresos i papers, per a no duplicar:

    Nom (o espai i prou) [millor que Sr./Sra.].
    La persona interessada / afectada [millor que L'interessat / afectat].
    Data de naixement / Natural de / Domicili [millor que Nascut/uda].


  • Introducció d'un mot col·lectiu o substitució d'una paraula determinada per un sinònim que no canviï de gènere, però cal mirar que no es traeixi el significat:

    Hem de vigilar que cap infant / criatura no es perdi [millor que nen].

    L'estudiant que aprovi rebrà un premi [millor que alumne, perquè la forma estudiant inclou femení i masculí].


  • Construcció de la frase d'una altra manera:

    Us donem la benvinguda a la UOC [millor que Benvinguts].

    Nosaltres tres serem les persones responsables d'aquests estudis [millor que Tots tres serem els].

    Fes clic al botó Accepta per a mantenir la connexió [millor que mantenir-te connectat/ada].

+ Torna al començament

Ús d'una nota prèvia

En alguns escrits, sobretot si són llargs, no es poden fer servir les formes dobles sistemàticament sense que es facin feixucs i dificultosos de llegir; per exemple, quan es tracta de normatives o textos semblants en què surten nombrosos càrrecs. En aquests casos cal considerar els límits d'aquest recurs; es pot optar com a últim recurs per escriure una nota prèvia o a peu de plana amb l'aclariment que el nom masculí és no marcat i, per tant, fa referència a homes i dones. Per exemple:

Nota prèvia: En aquest document es fa servir la forma neutra rector, vicerector, director, síndic, gerent, president, conseller, adjunt, representant, secretari, estudiant, etc., en singular o en plural, per a referir-se tant a homes com a dones, és a dir: quan s'escriu rector, vicerector, director, etc. pot ser rector o rectora, vicerector o vicerectora, director o directora, etc.

 

+ Torna al començament